dissabte, 5 d’abril del 2014

EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES

Per tal que practiqueu (i els podreu entregar al professor com a voluntaris) us deixe aquests exercicis sobre pronoms febles:
















dissabte, 29 de març del 2014

DATES DE LA 3a AVALUACIÓ (CURS 2013/2014)

AVALUACIÓ: 19/06/2014
UP: 18/06/2014

REDACCIONS QUINZENALS:

GRUP A: dimarts
GRUP B: dimecres

GRUP A:
MAIG: 6 i 20
JUNY: 3 i 17

GRUP B:
MAIG: 7 i 21
JUNY: 4 i 18

LLIBRETA DEL CURS (LLIURAMENT):

16 DE JUNY (dilluns)

EXÀMENS D’AVALUACIÓ (2)

Dimecres
Primer: 14 de maig
Segon: 11 de juny

LLIBRES DE LECTURA DEL CURS (3)
Autor: HELEN DOUGLAS
Títol: DESPRÉS DE L'EDÉN
Edicions BROMERA, Alzira, 2013
20 de maig (dimarts)

SI HI HA ALGUN TREBALL VOLUNTARI (LLIBRE DE LECTURA, EXERCICIS DE LA XARXA, ETC.) S'HAN DE LLIURAR AL PROFESSOR, COM A DATA MÀXIMA, EL 13 DE JUNY DEL 2014.

L'avaluació va del 15/03/2014 al 20/06/2014

diumenge, 23 de març del 2014

LLIBRE DE LECTURA 3a AVALUACIÓ

Autor: HELEN DOUGLAS
Títol: DESPRÉS DE L'EDÉN
Edicions BROMERA, Alzira, 2013


A Eden Anfield li encanten els puzles. Quan Ryan Westland, un misteriós company nou, arriba a l’institut, de seguida detecta que una peça no encaixa i no pot resistir-se a resoldre el trencaclosques. Sembla un jove normal, però per què no sap què és una pizza? Pot ser que no haja sentit parlar mai de Hitler? Però, sobretot, el que més desconcerta la xica és l’interés que Ryan demostra per ella. Alhora que va enamorant-se d’ell, Eden comença a esbrinar el secret. Una vesprada plujosa, troba un llibre que resulta ser la biografia del seu millor amic, però sorprenentment... està escrita en el futur! No hi ha dubte, Ryan ha vingut amb un objectiu tan important com increïble, i Eden podria haver destruït la seua única oportunitat d’èxit.

divendres, 28 de febrer del 2014

PRONOMS FEBLES (2)

Aquesta informació l'he treta de:  http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/pronoms%20febles/teoria.htm
Hi ha una regla d'or per a fer bé les combinacions pronominals: cada complement verbal ha de ser substituït per un sol pronom i cada pronom només pot substituir un complement.
Les combinacions s'han de fer en un determinat ordre:
Quadre 2
Lloc
1r
2n
3r
4t
Reflexiu
SE
2a persona
TE-US
1a persona
ME-ENS
3a persona i CI
LI-ELS
CD o atributs
EL-LA-ELS-LES
Adverbials
EN-HI-HO
Exemples:
  • Se'l volia endur (reflexiu + CD determinat)
  • Ja t'ho explicaré demà (2a persona, + CD neutre)
  • Porta-l'hi (CD + adverbial)
Si s'han d'apostrofar, es posa l'apòstrof el més a la dreta possible :
  • M'ho dóna- me'l dóna- me'ls dóna- me l'obre
Els pronoms us, li, hi, ho no s'apostrofen mai, ni tampoc les combinacions se+us.

COMBINACIONS CD+CI
Quan es troba el pronom LI (CI) amb els CD determinats, cal fer uns canvis:
Quadre 3:
Les combinacions
LI+EL
no sonen massa bé i s'han de canviar per :
L'HI
L'hi dóna
(el llapis, al noi/a)
LI+LA
LA HI
La hi dóna
(la pilota, al noi/a)
LI+ELS
ELS HI
Els hi dóna
(els llapis, als nois/es)
LI+LES
LES HI
Les hi dóna
(les pilotes, als nois/es)
Això no cal fer-ho quan el CD és EN o HO i es manté la combinació LI'N, LI HO, tot i que en català parlat fem N'HI en el primer cas i L'HI en el segon cas (i són incorrectes a l'escrit).
Tampoc cal fer-ho en el CI plural (ELS), perquè les combinacions ELS EL, ELS LA, ELS ELS, ELS LES són correctes.
COMBINACIONS DE CD+ CPred.
Quan el C. Predicatiu incideix en el CD es poden substituir tots dos:
  • L'hi he trobat (a ell, molt canviat), La hi he trobada (a ella, molt canviada), Els hi he trobats(a ells, molt canviats), Les hi he trobades (a elles, molt canviades).
També poden aparèixer les combinacions m'hi, t'hi, ens hi, us hi, s'hi, n'hi.
COMBINACIONS DE DOS PRONOMS IGUALS I COMBINACIONS IMPOSSIBLES
No es poden posar dos pronoms iguals, encara que facin funcions sintàctiques diferents. Només se'n pot substituir un:
  • Treia pa del calaix: en treia pa / en treia del calaix.
Tampoc no es combinen EN+HO, HO+HI. El que es fa és que un sol pronom serveix per tots dos:
  • Vam anar tranquils a l'examen- Hi vam anar.
Hi ha unes altres combinacions impossibles que també fan canvis:
Quadre 4
Incorrecta
Correcta
Exemple
els +em
m'hi
M'hi van presentar (a mi, als sogres)
li +et
t'hi
T'hi van presentar (a tu, als sogres)
els+ens
ens hi
Ens hi van presentar (a nosaltres, als sogres)
 COMBINACIONS DE TRES PRONOMS FEBLES
L'ordre sempre serà : reflexiu+CI+CD+altres complements +Verb o bé a l'inrevés: Verb+ refexiu+CI+CD+altres complements:
Poseu-me-n'hi
(a mi,
de sucre,
al cafè)
CI
CD
CC
Demà te l'hi penjarem
(a tu,
el quadre,
al passadís)
CI
CD
CC
Se me l'ha begut tot
(beure's,
a mi,
el cafè)
Reflex.
CI
CD
Se'ns l'endurà
(endur-se
a nosaltres
el fill)
Reflex.
CI
CD

PRONOMS FEBLES (1)

Els pronoms febles substitueixen diferents complements verbals. Així, poden fer la funció de complement directe, indirecte, circumstancial, de règim, predicatiu i atribut.
Si creus que necessites repassar tots aquests complements, vés a l'itinerari de l'oració com a unitat sintàctica.
En aquest apartat anirem detallant els pronoms que corresponen a cada complement. Al final et proposem activitats perquè els practiquis aïlladament o de manera global. Recorda que si tens dubtes amb les funcions sintàctiques, pots resoldre'ls amb els enllaços que et proposem a l'itinerari de l'oració. Consulta l'apartat de la forma dels pronoms febles d'aquest itinerari si vols saber com s'escriuen.
Fixa't:
Itineraris d'aprenentatge. Suficiència. de complement directe.
directe definit
el, la, els, les
compre el llibre
compre aquesta revista
compre els teus còmics
compre les taronges
el compre
la compre
els compre
les compre
directe indefinit
en
llegesc documents
llegesc molts documents
llegesc tres documents
en llegesc
en llegesc molts
en llegesc tres
directe neutre
ho
pense això 
pense el que et vaig dir
ho pense
ho pense
Itineraris d'aprenentatge. Suficiència. de complement indirecte.
3a persona singular
li
compre el llibre al meu germà
compre el llibre a la meva germana
li compre el llibre
li compre el llibre
3a persona plural
els
compre el llibre als meus amics
compre el llibre a les meves amigues
els compre el llibre
els compre el llibre
Observa que utilitzem el mateix pronom tant si el gènere del complement indirecte és masculí com si és femení.
Itineraris d'aprenentatge. Suficiència. de complement circumstancial de lloc i de complement de règim.
introduït per les preposicions a, en, per, amb...
hi
compre al mercat
pense en tu
hi compre
hi pense
introduït per la preposició de
en
vinc de l'aeroport
parlen de sistemes operatius
en vinc
en parlen
El complement circumstancial de manera se substitueix sempre pel pronom hi, encara que estigui introduït per la preposició de.
Camina tranquil·lament.Treballa de pressa.
Hi camina.
Hi treballa
.
Itineraris d'aprenentatge. Suficiència. de predicat nominal o atribut.
atribut determinat
(verb ser determinat)
el, la, elsles
Aquell és el metge?
Són les teves cosines?
Sí que l'és!
I tant que les són!
atribut indeterminat
ho
La seva cap és eficaç
Avui estem cansats
La seva cap ho és
Avui ho estem
atribut emfàtic (introduït per la preposició de)
en
Que n'ets, de pesada!
A continuació et proposem diferents activitats per practicar la substitució dels diferents complements verbals per pronoms. En algunes activitats només es treballa una funció sintàctica i, en d'altres, es treballen totes alhora. Tria quines vols fer.

dimarts, 25 de febrer del 2014

Matèria del segon examen de la 2a avaluació

Tema 4

La subordinació (I)
Fenòmens de contacte: calcs semàntics i barbarismes
El valencià. Els parlars valencians.
EL TEATRE DEL SEGLE XIX (RESUM)

i una redacció.

dimecres, 29 de gener del 2014

Matèria del primer examen de la 2a avaluació

Tema 3
Repàs ortogràfic (I): les alveolars i les grafies k, w i h
La juxtaposició i la coordinació
La renovació del lèxic
Llengua i dialecte
LA NARRATIVA DEL SEGLE XIX (RESUM)

Tema 4
Repàs ortogràfic (II): les palatals i la ela geminada

i una REDACCIÓ.

dijous, 23 de gener del 2014

EXERCICIS VARIETATS GEOGRÀFIQUES

A) Digues a quina varietat pertanyen aquests textos. Justifica la resposta.
TEXT A:
Jo cant sa lluna i s’estrella

sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu,
que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!

Sa zebra que passa un semàfor

i com se desmonta un videte,
cosmètics i Margaret Astor,
ja sé com s’escriu Juliette.
Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses, també
un llapis d’Ikea, un pistatxo, oh yeah!

Que divertit lo que escric quan estic avorrit,

per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits…

TEXT B:
Ungles brutes i un munt de repèls 

enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells, 
després a la bassa tots nuets 
vigilant la roba i que no arribi el pagès! 
i a l’hora de berenar 
pa amb vi i sucre o un tros de codonyat, 
i després tornar al carrer amb el morro empastifat. 
Cap al tard havíem de parar 
de jugar al futbol i veure els carros passar 
amb el gos al darrera lligat 
petaner i sempre a l’aguait de no ser apedregat, 
i després d’haver sopat 
pa torrat amb un bon tros de tall 
a la fresca vigilats jugàvem a amagar. 
Anys enrere 
penso què queda 
d’aquell que un dia va anar 
amb pantalons curts i els genolls pelats. 
El diumenge missa puntual 
tocava diana l’àvia sempre cantant 
em mudava des del llit estant 
després d’un bon cossi de llet sempre cremant. 
El campanar deia clar 
segons ella: "Veniu mudats" 
i després m’arriava, això si, ben encoloniat. 
Oh, anys enrere 
penso què queda 
d’aquell que un dia va anar 
amb pantalons curts i els genolls pelats 
Potser és cert que només recordem 
allò que ens agrada 
però què seria d’aquestes nits 
sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall. 
Oh, anys enrere 
penso què queda 
d’aquell que un dia va anar 
amb pantalons curts i els genolls pelats.

TEXT C:
Al país de l’Alguer

hi habita una minyona,
festejava un (el) mariner,
tot en una l’abandona.

Aquell pobre mariner

que no ne sabiva arrés
a quan recivi la lletra
que amb ell no hi era més.

Pensau lo desplaier

de aquell pobre mariner,
a lluny a treballar
per se poguer un dia casar.

Escoltau, o companyons,

posem-mos tot un rodo,
la dona mia m’ha deixat
per se prendre el campanyolo.

Vengut és a l’Alguer,

passat és al carreró
i ha vist la sua jove
parlant amb Salvador.

Escoltau, o bona gent,

fini que s’és casada
i lo bon mariner
se l’ha dimenticada.

EXERCICIS ORIENTAL I OCCIDENTAL

1. A quin bloc dialectal pertany cadascú dels texts. Justifica la teua resposta extraent els trets lingüístics diferenciadors. En quin dialecte s’insereix el Text 1?: 
Text 1 
- Vosté deu ser la fadrina? 
- Sí senyor –respongué la dona. 
- Sóc detectiu. Investigue la mort de Miquel i volia parlar amb la seua ama. 
- Espere’s un moment, per favor. 
Ara una altra veu femenina, cascada pels anys, que eixia del fons, digué amable: 
- Fes-lo passar. Passe, passe avant. 
Vora la llar encesa, una senyora bastant major, arrepapada en una butaca d’orelles i vestida amb una bata salmó, d’estar per casa, em mirava tendrament. Enrotllat a la mà dreta, duia un rosari de grans d’atzabeja. Ben prop d’ella hi havia una post, una planxa de vapor i una camisa negra a mig planxar. 
- Vinga ací i prenga cadira. Li abelleix un trosset de coca de llanda? Una misteleta? –em preguntà la tia Dolores. 

Text 2 
Quan la seva tia li’n parlà, Burt s’ho va prendre amb escepticisme. La dona, jubilada des de feia anys d’un marit sanguinari i tronera li havia donat molta guerra, ara, vella, sola i malalta, s’avorria; mai no havia estat gaire sociable, no tenia fills, li havia passat el temps de les passions carnals i era natural, doncs, que perdés moltes estones darrera les cortinetes transparents de la finestra dels baixos on vivia, espiant les anades i vingudes d’un veïns al capdavall desconeguts. I d’això a fer córrer la imaginació, només hi havia un pas; sobretot en una dona com ella, que sempre s’havia caracteritzat per fer interpretacions precipitades. 

2. Un geosinònim és un mot de significat igual a un altre que és usat en una altra àrea geogràfica de la mateixa llengua. Digues geosinònims d’aquestes paraules: 

eixir: dacsa: xiquet: 
xic: catxerulo: vesprada: 
poal: agranar: buscar: 
fesol: gos: vidriola: 
carxofa: gat: forment: 
nora: pernil: sagí: 

De l'IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat 


dimarts, 7 de gener del 2014

TREBALLS OBLIGATORIS DE LA SEGONA AVALUACIÓ

Has de realitzar un resum de l'apartat LITERATURA (tema 3):

1. La narrativa del segle XIX: romanticisme i realisme
2. La narrativa romàntica
2.1. La narrativa històrica
3. La narrativa realista
3.1. El costumisme
3.2. El realisme
3.3. El naturalisme
3.4 Narcís Oller

PD: El resum ha de tenir una expensió equivalent a un terç del text del llibre.

dilluns, 6 de gener del 2014

DATES DE LA SEGONA AVALUACIÓ (CURS 2013-14)

AVALUACIÓ: 27/03/2014
UP: 26/03/2014

REDACCIONS QUINZENALS:

GRUP A: dilluns
GRUP B: dimecres

GRUP A:
GENER: 13 i 27
FEBRER: 10 i 24
MARÇ: 10 i 24
ABRIL: 7

GRUP B:
GENER: 15 i 29
FEBRER: 12 i 26
MARÇ: 12 i 26
ABRIL: 9

LLIBRETA DEL CURS (LLIURAMENT):
12 DE MARÇ (dimecres)

EXÀMENS D’AVALUACIÓ (2)

Dimecres
Primer: 5 de febrer
Segon: 12 de març

LLIBRES DE LECTURA DEL CURS (3)

Agustín Fernández Paz, El centre del laberint, Edicions Bromera, Alzira, 2011

17 de febrer (dilluns)

SI HI HA ALGUN TREBALL VOLUNTARI (LLIBRE DE LECTURA, EXERCICIS DE LA XARXA, ETC.) S'HAN DE LLIURAR AL PROFESSOR, COM A DATA MÀXIMA EL 12 DE MARÇ

L'avaluació va del 10/12/2013 al 14/03/2014